Jordi Nicolás Soler
El debat sobre si cal o no prohibir les curses de braus sempre m’ha semblat una cortina de fum. I l’exemple perfecte de la hipocresia humana, alhora que la mateixa proposició de llei pretén blindar els correbous, una altra pràctica abusiva i torturadora. L’única diferència és que les curses són mortals per als braus; els correbous només els fan passar una mala 
estona. Malgrat tot, trobo que és una qüestió que tard o d’hora s’havia d’abordar. Reconec que, fruit de la meva ignorància, les curses de braus per a mi eren l’expressió màxima de l’Espanya més profunda, de la qual no m’hi sento gens pertanyent. Però aquesta pràctica és tan catalana com els castellers o les sardanes, sobretot a les comarques Delta de l’Ebre. Per tant, resulta ridícul prohibir-les per raons identitàries.
A l’hora de posicionar-m’hi només em cal tenir una mica d’empatia amb els braus. El que no vulguis per a tu, no ho vulguis per als altres. Cert que nosaltres som animals racionals –ells animals a seques- però jo sempre dic que no som ni millor ni pitjor que ells, simplement diferents. No m’agrada la tortura a cap ésser viu. No, no sóc vegetarià, però una cosa és matar per necessitat de menjar i l’altra matar per pur plaer de veure en el seu rostre una mort llarga i agònica. La fotografia d’un brau estès a terra envoltat d’un pèlag de sang que li brolla de la boca és prou convincent. Sento vergonya aliena quan veig les places de braus plenes a vessar. Només cal plantejar-nos si ens agradaria que ens fessin el mateix.
EXTRA! 