El 1965, Alemanya –aleshores l’RFA- i Israel van començar a mantenir relacions diplomàtiques. Era el primer pas per normalitzar les relacions entre jueus i alemanys, després que el govern nazi d’Adolf Hitler assassinés sis milions de jueus. Van caler vint anys per reprendre-les. El canceller alemany fins el 1963, Konrad Adenauer, i el primer ministre israelià David Ben Gurión en van ser els protagonistes. Cinc anys després, Willy Brandt, canceller, va demanar perdó a les víctimes del nazisme davant el monument al gueto de Varsòvia.
Des d’aleshores, molts caps d’Estat alemanys han demanat disculpes públicament a Israel, incloent-hi l’actual, Angela Merkel, però les seqüeles encara són lluny d’esborrar-se, també per al poble alemany, que reconeix sentir “vergonya” –en paraules de Merkel- pels crims comesos en nom d’Alemanya en el passat. Els alemanys són molt sensibles pel que fa a aquesta qüestió i qualsevol cosa que tingui a veure amb el nazisme. A Alemanya hi està prohibida, per exemple, l’ostentació de símbols referents a aquesta ideologia. Encara que sigui per condemnar-lo. Jürgen Kamm, un comerciant alemany, venia per catàleg tota mena de productes contra el nazisme. Una esvàstica sota un cercle partit per una ratlla en diagonal, el símbol de prohibició. El tribunal de Stuttgart el va obligar a pagar una multa de 3.600 euros.
Jürgen Kamm mostra un dels seus símbols antinazis/ Kristeligt Dagblad
EXTRA! 