L’abril del 2008 a Catalunya hi havia 300 mil aturats. En quatre anys aquesta xifra s’ha més que duplicat i ara ja n’hi ha més de 600 mil. Al principi de la crisi es deia que duraria dos anys, després tres. Ara ja ningú no s’atreveix a posar una data, tot i que alguns diuen que ja veuen la llum al final del túnel. D’altres, en canvi, parlen d’un corralito imminent. Què ens ha portat a aquesta situació? Es podria haver previst? Quines conseqüències pot tenir a llarg termini? Jordi Busquet és sociòleg i llicenciat en Ciències Econòmiques i responsable de la Xarxa d’Investigació Conflicte, Infància i Comunicació.
La situació actual es podia preveure quan tothom gastava més del que tenia?
Aquest consum desmesurat ha durat trenta anys a Europa: des del 1945 fins el 1970 i fins ara. És molt fàcil acusar la gent. Era una economia basada en el crèdit, la gent es gastava diners que aconseguiria en el futur i això funcionava. És un model de creixement que s’ha esgotat.
Creu que hem estat massa materialistes?
És que vivim en una societat molt materialista, basada en el consum, en funció de les necessitats materials, i el sistema ho fomenta. Ara ens diuen que no podem consumir, que hem de restringir les nostres despeses. Per això estem tan malament. Tant de bo la crisi ens obligués a replantejar-nos radicalment les nostres formes de vida i els nostres valors i interessos.
Jordi Busquet/ CONiNCOM
Per tant, la crisi pot canviar-nos per a bé?
La crisi ens alerta. Tot té les seves limitacions, com per exemple els recursos naturals, i hem de saber redistribuir-los.
Sovint es parla de la banca, el govern o la família com els principals responsables de la crisi, però n’hi ha hagut d’altres de secundaris?
Sí, per exemple els mitjans de comunicació, però és complicat de dir. En part, els mitjans són al servei dels ciutadans i en reflecteixen els valors i les opinions. En aquest sentit, es limiten a explicar el que està passant i no en tenen la culpa. Però la publicitat ha incentivat uns valors que han contribuït que estem així. Per tant, els amos dels mitjans de comunicació sí que en tenen. (més…)
EXTRA! 